La crisi mediambiental en els \u00faltims decennis s\u2019ha anat agreujant, provocant la inquietud en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i conscienciant molts ciutadans. Cada vegada \u00e9s m\u00e9s evident que l\u2019acci\u00f3 humana est\u00e0 amena\u00e7ant la sostenibilitat de l\u2019ecosistema i posant en perill la nostra mateixa exist\u00e8ncia. Com diu Josep M. Mallarach: \u201cens ha tocat viure en una \u00e8poca en la qual la crisi ecol\u00f2gica ha assolit proporcions globals, on l\u2019aniquilaci\u00f3 d\u2019innombrables esp\u00e8cies de plantes i animals de tota mena, continua sense aturador, en un holocaust sense precedents. \u00c9s una \u00e8poca on el sofriment creat per l\u2019avidesa humana s\u2019est\u00e9n a tots els \u00e0mbits de la Terra, s\u2019escampa com un c\u00e0ncer pels continents, els casquets polars i els mars, corrompent l\u2019aire, l\u2019aigua, els s\u00f2ls, i creant patiments inimaginables a innombrables \u00e9ssers vivents, despla\u00e7ats per conflictes, explotacions, guerres, canvis de clima,…\u201d per aix\u00f2 ens cal que canviem el nostre sintema de vida, la nostra manera de pensar i d\u2019actuar per tal d\u2019aturar l\u2019actual crisi ecol\u00f2gica.<\/p>\n
Avui l\u2019ecologia es presenta com una ci\u00e8ncia transversal que compleix l\u2019objectiu d\u2019interrelacionar la naturalesa des de les expressions m\u00e9s \u00ednfimes fins als organismes m\u00e9s complexes amb tot. \u00c9s per aix\u00f2 que en els darrers anys ha aparegut una varietat d\u2019expressions hol\u00edstiques de les relacions de l\u2019home amb la natura i amb tot el cosmos.<\/p>\n
Amb aquesta visi\u00f3 veritablement hol\u00edstica i globalitzant comprendrem millor el medi ambient i la manera de tractar-lo amb respecte (ecologia ambiental). Entendrem les dimensions de la societat que ha de ser sostenible i ser expressi\u00f3 de conviv\u00e8ncia entre tots els \u00e9ssers humans i tots els \u00e9ssers vius (ecologia social). Superarem el nostre antropocentrisme a favor del cosmocentrisme i cultivarem una intensa vida espiritual en descobrir la for\u00e7a de la naturalesa dins nostre i la pres\u00e8ncia de les energies espirituals que s\u00f3n en nosaltres i que actuen des del principi en la formaci\u00f3 de l\u2019univers (ecologia mental). I, finalment, arribarem a captar la import\u00e0ncia d\u2019integrar-ho tot, de construir ponts per totes les parts i d\u2019entendre l\u2019univers, la terra i cadasc\u00fa de nosaltres com un entrella\u00e7at de relacions orientat a totes les direccions (ecologia integral).<\/p>\n
L\u2019enc\u00edclica Laudato si, <\/em>del papa Francesc, \u00e9s la primera vegada que un papa tracta en profunditat el tema de l\u2019ecologia. Donant-li una dimensi\u00f3 de totalitat que l\u2019ajuda a posar en evid\u00e8ncia que l\u2019ecologia no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de \u201cpetits estancs\u201d sin\u00f3 que \u00fanicament la humanitat garantir\u00e0 la perviv\u00e8ncia i la sostenibilitat que assumeix el treball ecol\u00f2gic integralment, o sigui de forma completa.<\/p>\n Santa Clara d\u2019Ass\u00eds (1193-1253) \u00e9s una de les figures femenines m\u00e9s grans de la hist\u00f2ria, fundadora de l\u2019Orde de les Germanes Pobres de Santa Clara (Clarisses) i va ser l\u2019\u00fanica d\u00f3na que va escriure una Regla, una Regla escrita per una dona i per a dones, encara que ha restat oculta a l\u2019ombra de Sant Francesc, durant vuit segles. La pregunta que ens podem fer \u00e9s: que pot aportar aquesta dona sobre un tema tant actual i tan important como \u00e9s l\u2019ecologia?<\/p>\n Ella va viure, va ensenyar i va transmetre la seva \u201cForma de Vida\u201d, que no \u00e9s res m\u00e9s que una forma de viure la comuni\u00f3 i la fraternitat des d\u2019una ecoprofunditat reflectida en les relacions amb tot all\u00f2 creat, amb l\u2019obra de D\u00e9u. El car\u00e0cter decidit i lliure de Clara li permet restar oberta vers la Creaci\u00f3, mirall del seu Creador. Obertura i llibertat que des de la contemplaci\u00f3 \u00a0obren el seu cor a l\u2019admiraci\u00f3 i a la lloan\u00e7a de la bellesa de tot all\u00f2 creat. Obertura, llibertat, admiraci\u00f3, lloan\u00e7a i respecte ser\u00e0 el petit dec\u00e0leg de santa Clara a l\u2019hora d\u2019establir relacions interpersonals, tant amb les germanes de la fraternitat com amb els germans i amb la Creaci\u00f3.<\/p>\n Clara invita a les germanes a mirar, amb l\u2019atenci\u00f3 de qui sap captar la bellesa, l\u2019harmonia i la vida de les coses creades: \u00abquan enviava fora del monestir les germanes servicials, les exhortava a lloar D\u00e9u cada vegada que veiessin arbres bells, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix en veure els homes i les altres criatures, a fi que D\u00e9u fos lloat en tot i per tot\u00bb <\/em>(ProCl 14,9). Ella sap descobrir-ne la bellesa i la bonesa, abans que la utilitat. Com afirma el papa Francesc: \u00abPrestar atenci\u00f3 a la bellesa i estimar-la ens ajuda a sortir del pragmatisme utilitarista<\/em>\u00bb (LS 215). Aquesta dimensi\u00f3 no utilitarista de la viv\u00e8ncia de la creaci\u00f3 fa descobrir a santa Clara que els \u00e9ssers humans s\u00f3n part integrant de l\u2019obra de D\u00e9u i que de cap manera s\u00f3n els senyors i dominadors del m\u00f3n.\u00a0 El prec de Clara a les germanes que han fet algun servei fora del convent \u00e9s un ress\u00f2 clar\u00edssim del C\u00e0ntic de les Creatures, i expressi\u00f3 de l\u2019\u00e0nima franciscana de Clara i de la seva estimaci\u00f3 per la natura. El C\u00e0ntic de les Creatures \u00e9s una bella i harmoniosa simfonia a tot el creat, \u00e9s la lletra del somni div\u00ed de fraternitat universal, que es viu exemplarment a Sant Dami\u00e0.<\/p>\n Clara se sent creatura, sentiment que provoca en el seu cor una constant acci\u00f3 de gr\u00e0cies, \u00abSenyor, sigueu bene\u00eft perqu\u00e8 m\u2019heu creat<\/em>\u00bb. Al mateix temps que creatura, Clara sent la crida urgent a una missi\u00f3 molt concreta que \u00e9s la de cooperar en l\u2019obra de D\u00e9u. El treball \u00e9s per a ella una gr\u00e0cia rebuda del Senyor: \u00ables germanes a qui el Senyor ha donat la gr\u00e0cia de treballar, que ho facin… amb fidelitat i devoci\u00f3, en una feina honesta i d\u2019utilitat comuna<\/em>\u00bb (RegCl 7,1). Aquesta concepci\u00f3 del treball contrasta fortament amb la l\u00f2gica economista d\u2019avui, en la qual el treball s\u2019ha vist redu\u00eft a una mera mercaderia, concepci\u00f3 que s\u2019allunya, i molt, de la realitzaci\u00f3 personal. Aquesta dimensi\u00f3 de la vida humana ha quedat sense cap relaci\u00f3 directa amb el b\u00e9 com\u00fa. Clara d\u2019Ass\u00eds afirma que el treball \u00e9s gr\u00e0cia alhora que servei per al b\u00e9 de les germanes i germans i com a resposta generosa al Creador. Treballant amb les pr\u00f2pies mans i amb treballs humils i senzills, Clara s\u2019identifica com a servidora i es descobreix com a germana universal per aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019obra creadora de D\u00e9u.<\/p>\n En el cap\u00edtol VIII de la Regla, Clara concreta com ha de ser la relaci\u00f3 amb les coses creades: \u00abque les germanes no s\u2019apropi\u00efn res; ni casa, ni lloc, ni cap cosa; i que, com a pelegrines i forasteres en aquest m\u00f3n, serveixin el Senyor en pobresa i humilitat<\/em>\u00bb (RegCl 8,1). El pelegr\u00ed, per fer el seu cam\u00ed, porta l\u2019essencial; no pot de cap manera acumular, ja que el cam\u00ed seria cada vegada m\u00e9s feixuc, fins arribar a poder assolir la meta. El pelegr\u00ed t\u00e9 la capacitat de rebre-ho tot com un regal; per tant, la seva actitud natural \u00e9s d\u2019agra\u00efment. La persona forastera \u00e9s un hoste, que est\u00e0 de pas, no pot apropiar-se res, no t\u00e9 drets i no gaudeix de privilegis, sin\u00f3 que confia en la generositat humana i en la provid\u00e8ncia de D\u00e9u.<\/p>\n Clara pobre \u00abrebia amb gran satisfacci\u00f3 les almoines mis\u00e8rrimes i els bocins de pa sec que li captaven els germans almoiners i \u00a0saltava de joia quan era sec i a trossos\u00bb (LegCl 14). Clara t\u00e9 una resposta de gratitud i reconeixement per tot el que li \u00e9s donat, actitud condicionada per la sobrietat de vida que posa de manifest la dist\u00e0ncia insalvable que hi ha entre la mentalitat consumista i la de \u00abla cultura del rebuig\u00bb, que tan condiciona la nostra manera de relacionar-nos amb les persones i amb la creaci\u00f3.<\/p>\n Els bocins de pa, menyspreats a la taula dels rics, es converteixen per a ella en motiu d\u2019alegria. Clara sap descobrir el do del boc\u00ed de pa donat per amor com almoina; darrere aquest boc\u00ed de pa es fa palesa la bondat del Donador. No demana m\u00e9s i no ambiciona all\u00f2 superflu: en t\u00e9 prou amb all\u00f2 necessari, s\u2019acontenta amb all\u00f2 suficient, conscient que \u00abl\u2019aliment que es malbarata \u00e9s com si es rob\u00e9s de la taula del pobre\u00bb.<\/p>\n Clara mai no fa servir els b\u00e9ns de la creaci\u00f3 en funci\u00f3 del seu caprici, sin\u00f3 que els acull com un do, rebent-los en funci\u00f3 de la vida i de les seves necessitats, per\u00f2 sense apropiar-se\u2019ls. La ren\u00fancia a tota propietat (amb l\u2019excepci\u00f3 del convent), \u00e9s una forma de proclamar el dest\u00ed universal dels b\u00e9ns i de denunciar l\u2019acumulaci\u00f3 i la possessi\u00f3 egoista que impedeix la fraternitat en establir difer\u00e8ncies i jerarquies que privilegien unes persones i marginen, o fins i tot exclouen, a moltes d\u2019altres.<\/p>\n Santa Clara considerava all\u00f2 superflu com un robatori als pobres; per aix\u00f2, en els seus escrits, hi ha una constant crida a l\u2019observan\u00e7a de la pobresa, a tenir nom\u00e9s all\u00f2 necessari<\/em> i a compartir amb tothom. Recordant un dels testimonis que parla en el Proc\u00e9s de Canonitzaci\u00f3, referint-se a la venda dels seus b\u00e9ns, afirma que els parents de santa Clara volien donar m\u00e9s diners que ning\u00fa per garantir aix\u00ed la integritat del patrimoni familiar, per\u00f2 que ella no volgu\u00e9 vendre res a la seva fam\u00edlia, sin\u00f3 a d\u2019altres i d\u2019aquesta manera donar oportunitat a altres persones per sortir endavant i tamb\u00e9 \u00abperqu\u00e8 no es quedessin defraudats els pobres\u00bb, \u00e9s diu literalment en el text. El que va rebre de la venda ho distribu\u00ed als pobres.<\/p>\n No es troba en els escrits de Clara cap refer\u00e8ncia expl\u00edcita de la seva estimaci\u00f3 vers els animals. Per\u00f2 no \u00e9s possible imaginar que la deixebla fidel de Francesc i inseparable companya en el projecte de vida com\u00fa, no hagu\u00e9s compartit aquesta dimensi\u00f3 espiritual de la identitat franciscana. \u00c9s dif\u00edcil d\u2019entendre perqu\u00e8 no ha revelat tal sensibilitat en els seus escrits, privant-nos aix\u00ed d\u2019un testimoni que, en la actualitat, seria molt important per a nosaltres. En les hagiografies de Clara nom\u00e9s hi trobem una breu refer\u00e8ncia, en el Proc\u00e9s de Canonitzaci\u00f3, d\u2019un testimoni que fa refer\u00e8ncia al respecte i valoraci\u00f3 de les creatures com signe visible del seu Creador. \u00c9s el relat de Clara i la gata de Sant Dami\u00e0: \u00abd<\/em>eclar\u00e0 tamb\u00e9 <\/em>la<\/em> testimoni que una vegada madona Clara no podia llevar-se del llit per la seva malaltia i volia que li portessin un mantell i en aquell moment all\u00ed no hi havia ning\u00fa que li pogu\u00e9s portar. Heus ac\u00ed que una gateta que tenien al monestir comen\u00e7\u00e0 a estirar el mantell i l\u2019arrossegava, esfor\u00e7ant-se tant com podia. I aleshores madona Clara reny\u00e0 la gateta dient-li: \u201cDolenta, tu no el pots portar. Per qu\u00e8 l\u2019arrossegues per terra?\u201d I la gata, com si ho hagu\u00e9s compr\u00e9s, comen\u00e7\u00e0 a enrotllar el mantell perqu\u00e8 no fregu\u00e9s per terra<\/em>\u00bb (ProCl 9,8).<\/p>\n A nosaltres, que llegim aquest episodi despr\u00e8s de tants anys, ens queda clar que Clara mostra tenir amb la gateta una gentil familiaritat i, com diu la testimoni, \u00abla gata que hi havia al monestir\u00bb, vol dir que circulava de manera habitual pel claustre de Sant Dami\u00e0 i per les diverses estances del convent.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019ecoespiritualitat no \u00e9s una nova ci\u00e8ncia teol\u00f2gico-espiritual que es limita a parlar sobre D\u00e9u i la seva acci\u00f3 o pres\u00e8ncia en la creaci\u00f3. Amb la noci\u00f3 ecoespiritualitat volem expressar una forma nova, que no original, de la relaci\u00f3 de la persona amb la natura-creaci\u00f3 per ser lloc privilegiat de la revelaci\u00f3 de D\u00e9u. Quan vivim l\u2019espiritualitat obrint cor i ment a la dimensi\u00f3 ecol\u00f2gica, descobrim les necessitats de la Mare Terra, necessitats del planeta, i som capa\u00e7os d\u2019establir una profunda comuni\u00f3 amb el cosmos. Comuni\u00f3 i fraternitat indispensable perqu\u00e8 terra i cosmos s\u00f3n habitats per D\u00e9u. Terra i Cosmos s\u00f3n reflex de l\u2019amor de D\u00e9u, Pare Creador, per la seva creatura: l\u2019home i la dona.<\/p>\n L\u2019originalitat de la proposta de Clara es manifesta, de manera especial, en la s\u00edntesi personal que fa entre el seguiment i la contemplaci\u00f3. Sobretot la seva creativitat femenina es desenvolupa extraordin\u00e0riament quan, en parlar de la contemplaci\u00f3 a Agn\u00e8s de Boh\u00e8mia, la inscriu dins de la din\u00e0mica del seguiment. La santa d\u2019Ass\u00eds empra la imatge del mirall, aplicada a la contemplaci\u00f3 de Crist Pobre i Crucificat \u2014imatge i experi\u00e8ncia espiritual pr\u00f2pies de l\u2019espiritualitat franciscana\/clariana\u2014 i que li serveix per explicar i fer viure plenament la contemplaci\u00f3 com a experi\u00e8ncia espiritual que ha de guiar totes la resta d\u2019opcions en la vida i en la relaci\u00f3.<\/p>\n Clara ens ensenya un m\u00e8tode o un itinerari contemplatiu molt senzill; es resumeix en quatre paraules: mirar, considerar, contemplar i transformar.<\/p>\n MIRAR<\/strong> – El mirar contemplatiu al qual invita Clara impl\u00edcitament exigeix una opci\u00f3 per dama pobresa. Mirar la pobresa de fit a fit en aquest mirall de Crist desvetlla en l\u2019\u00e0nima que contempla la solidaritat. Quan Clara ens invita a mirar fa un toc d\u2019alerta per compartir la mateixa experi\u00e8ncia de vida amb tot \u00e9sser que conviu amb nosaltres. Des de la perspectiva ecol\u00f2gica, compartir la mateixa experi\u00e8ncia equival a compartir el mateix medi i marc ambiental amb Aquell que l\u2019ha creada.<\/p>\n CONSIDERAR –\u00a0 <\/strong>Clara invita a Agn\u00e8s a considerar la humilitat de Crist. La humilitat viscuda des d\u2019aquesta dimensi\u00f3 evang\u00e8lica porta a compartir la vida establint el necessari i perfecte equilibri amb tota\u00a0 la creaci\u00f3. Si assolim l\u2019experi\u00e8ncia personal de sentir-nos criatures humils i pobres ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil entendre\u2019ns com a germanes i germans de tot el que ha estat creat per D\u00e9u per a gaudir de l’\u00e0nima humana.<\/p>\n CONTEMPLAR – <\/strong>\u00a0\u00e9s veure amb altres ulls, sentir d\u2019una altra manera, percebre el que la simple an\u00e0lisi no \u00e9s capa\u00e7 de dir. Contemplar \u00e9s veure amb els ulls del cor, per\u00f2 del cor de D\u00e9u, que \u00e9s compassiu i misericordi\u00f3s. \u00c9s estimar D\u00e9u en totes les coses i totes les coses en Ell. Invita a mirar la Creaci\u00f3, a contemplar-la amb els ulls del propi Creador.<\/p>\n TRANSFORMAR –\u00a0 <\/strong>Clara fa un pas qualitatiu fusionant vida i contemplaci\u00f3. No n\u2019hi ha prou amb la capacitat sensorial de mirar o l\u2019activitat intel\u00b7lectual de considerar ni tan sols amb la contemplaci\u00f3 profunda del cor, \u00e9s necessari concretar l\u2019espiritualitat en la vida. La transformaci\u00f3 ha de ser radical; comen\u00e7a en nosaltres i es fa extensiva a tota la realitat, sociol\u00f2gica, humana, ecol\u00f2gica…<\/p>\n La contemplaci\u00f3 segons santa Clara abra\u00e7a tota la persona: sentits, desitjos, ment i cor formant un tot \u00fanic que desencadena i porta a terme el proc\u00e9s contemplatiu. Sense la participaci\u00f3 del cos, sense la mirada sobre la realitat, sense la relaci\u00f3 sensible amb la resta de persones i creatures de l\u2019univers, la contemplaci\u00f3 seria una experi\u00e8ncia alienant o es convertiria en ang\u00e8lica, impossible per als \u00e9ssers humans. Sense la participaci\u00f3 de la ment, la visi\u00f3 de la realitat \u00e9s ing\u00e8nua i superficial. Per\u00f2 la contemplaci\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 dels sentits i de la ment. Fa veure amb altres ulls, sentir d\u2019una forma diferent, percebre el que les fredes an\u00e0lisis no aconsegueixen expressar.<\/p>\n <\/p>\n Clara d\u2019Ass\u00eds va viure amb simplicitat una vida senzilla, simplement amb all\u00f2 necessari. La simplicitat \u00e9s garant de la sostenibilitat del nostre planeta, ric en energies i recursos, per\u00f2 a l\u2019hora limitat. La simplicitat ens desperta a un viure d\u2019acord amb les nostres necessitats b\u00e0siques. Si totes i tots segu\u00edssim aquest exemple, la terra seria suficientment rica i generosa per a tots i fins i tot gaudir\u00edem d\u2019una discreta abund\u00e0ncia.<\/p>\n Clara ens\u00a0 invita a fer la revoluci\u00f3\u00a0 de la sostenibilitat, a viure un estil de vida ecol\u00f2gicament sostenible fonamentada en les relacions de cooperaci\u00f3 en totes les activitats, en tots els moments i amb tots els \u00e9ssers creats per D\u00e9u, Pare de les Miseric\u00f2rdies. A simplificar el nostre estil de vida, que suposa l\u2019\u00fas respectu\u00f3s de tot el que necessitem i la disposici\u00f3 a reciclar-ho quan hagi complert\u00a0 la seva funci\u00f3.<\/p>\n Amb esperit d\u2019obertura, de llibertat, d\u2019admiraci\u00f3, de lloan\u00e7a, el creat es transforma en manifestaci\u00f3 del Creador i tot pot transformar-se en oraci\u00f3 davant del Creador, com ens exhorta santa Clara: \u00aba lloar D\u00e9u cada vegada que veiessin arbres bells, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix en veure els homes i les altres creatures, a fi que D\u00e9u fos lloat en tot i per tot<\/em>\u00bb (ProCl 14,9).<\/p>\n Gna Rita, osc<\/p>\n Fraternitat Santa Clara<\/p>\n Publicada en la Web de l\u2019Arxidi\u00f2cesi de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La simplicitat ens desperta a un viure d\u2019acord amb les nostres necessitats b\u00e0siques. Si totes i tots segu\u00edssim aquest exemple, la terra seria suficientment rica i generosa per a tots i fins i tot gaudir\u00edem d\u2019una discreta abund\u00e0ncia.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17634,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"yoast_head":"\n