per a pregar
Ell fa camí, el nostre camí, si deixem que ens acompanyi
Com a germanes clarisses, hereves del patrimoni espiritual de Clara i Francesc d’Assís, la nostra “oració” és una roca a on es pot recolzar l’Església i tota la comunitat humana. Clara ens encomanà a la germanes que féssim de “sostenidores dels membres més febles i necessitats del Cos místic del Crist”.
La pregària no és més que una manera d’estimar, de viure, de ser en el món i per al món.
Aquesta missió la complim perquè entre tota la creació existeix una interconnexió misteriosa i divina a la vegada. Quan en l’oració obrim la nostra persona, en la seva totalitat, a Déu col·laborem a recrear i reviure la consciència col·lectiva de la presència de la seva presència en el nostre món.
Una de les dimensions de la nostra missió orant és alimentar i mantenir, en la mesura del possible, una vertadera unió en solidaritat amb tots els pobles i amb tots els seus habitants.
Una segona dimensió d’aquesta missió contemplativa és reflectir els valors evangèlics de fraternitat, solidaritat, servei… perquè es manifestin en totes les seves dimensions a la persona d’avui.
D’aquí que en la nostra formació espiritual existeixi una prioritat fonamental: descobrir i aprofundir, vital i personalment, l’oració contemplativa. Essent necessari per això uns temps de soledat, uns espais per a l’oració i la reflexió personal, perquè serà la riquesa espiritual de cada germana la que enriqueixi la nostra oració comunitària.
Com a filles de Francesc i Clara d’Assís, hem descobert que Déu ens crida a viure en profunda comunió amb tota la creació i això ens exigeix una forma de vida en simplicitat i respecte a la mare terra perquè és ella “la que ens nodreix i ens alimenta”.
