Aquesta missió la complim perquè entre tota la creació existeix una interconnexió misteriosa i divina a la vegada. Quan en l’oració obrim la nostra persona, en la seva totalitat a Déu, col·laborem a recrear i reviure la consciència col·lectiva de la seva presència en el nostre món.
Una de les dimensions de la nostra missió orant és alimentar i mantenir, en la mesura del possible, una vertadera unió en solidaritat amb tots els pobles i amb tots els seus habitants.
Una segona dimensió d’aquesta missió contemplativa és reflectir els valors evangèlics de fraternitat, solidaritat, servei… perquè es manifestin en totes les seves dimensions a la persona d’avui.
D’aquí que en la nostra formació espiritual existeixi una prioritat fonamental: descobrir i aprofundir, vital i personalment, l’oració contemplativa. Essent necessari per això uns temps de soledat, uns espais per a l’oració i la reflexió personal, perquè serà la riquesa espiritual de cada germana la que enriqueixi la nostra oració comunitària.
Com filles de Francesc i Clara d’Assís, hem descobert que Déu ens crida a viure en profunda comunió amb tota la creació i això ens exigeix una forma de vida en simplicitat i respecte a la mare terra perquè és ella “la que ens nodreix i ens alimenta”.
Convertir-se és créixer en les 3 dimensions que donen coherència i plenitud a la vida:
Domini personal (DEJUNI)…
Relació amb Déu (PREGÀRIA)…
Solidaritat envers aquells que ens necessiten (ALMOINA)…
Avui, volem parlar sobre quin sentit té, l’invitació quaresmal a la Penitència, personal i social.
Fem una afirmació: la penitència ajuda a viure i caminar amb sensibilitat i en amor.
PERQUÈ?: perquè ens ajuda a descobrir que el nostre cos forma part de la fragilitat i vulnerabilitat humana.